Lady Wits (XX)

Tanco els ulls i oloro, relaxada, quasi meditativa, la barreja entre llibres nous i roses. Porto des de les sis del matí col·locant-ne a la parada, seguint l’esquema que ens ha dissenyat el Pau, segons temàtica i edat, però, després de dinar, ja no sento ni els peus i, com que és la meva mitja hora de descans, m’he posat a sota de la taula de la parada, estirada entre les caixes de llibres més venuts, per anar-ne reposant a mida que es venen. Ho vaig començar a fer a partir del segon any de venir a ajudar per Sant Jordi i de sortir amb el Pau, ara ja en fa quinze. Tenim la sort de tenir la parada en una paret que té un entrant, entre dues caixes d’electricitat, que fem servir de magatzem, així no hem d’estar ajupint-nos tot el dia i, per la part del davant, podem seguir la línia marcada per l’ajuntament a la vorera. Em descordo els texans i segueixo amb els ulls tancats, respirant en el meu oasi secret, entre el bullici de centenars de persones remenant llibres. De cop, noto un