2 + 1
El
paisatge és colpidor, la carretera serpenteja cap a l’infinit entre blancs i
taronges de la posta de sol. Fa estona que no ens creuem cap cotxe, de fet,
portem més de dues hores conduint amb cadenes i l’Arnau, concentrat en la
carretera, gaudint del 4x4. A mi em fa respecte, sóc una noia de ciutat.
Segons
m’ha explicat, mentre fèiem la bossa, la clienta a la que anem a veure vol
reformar una cabanya que té al Pirineu, perduda a les muntanyes. Per això hi
anem a dormir, tot i ser dimecres, l’Arnau vol veure la llum durant tot el dia
de demà per dissenyar unes claraboies que li ha demanat. Sempre que té un
projecte d’aquests vaig amb ell, agafo el portàtil i treballo des d’on sigui,
avantatges de les noves tecnologies.
No
sé ni com veu la carretera, està nevant molt fort, sort que el GPS indica que
estem a 2 Km., no em fa gràcia anar en cotxe amb aquest temporal.
Al
cap d’uns minuts, veiem una porta de forja oberta en mig del camí, amb un
cartell enorme de banda a banda dels avets: “Vila caprici”, ornamentat amb
dibuixos de flors de nadal en tonalitats marró.
Al
fons, la cabanya. Enorme! Té dues plantes, tota de fusta i sostres de pissarra,
és preciosa! El fum surt per la xemeneia i el meu subconscient sent l’olor al
caliu de la fusta cremant.
L’Arnau
truca des del mòbil per avisar que som a fora, no sé de què parlen, però ell
respon amb un: ”Val, esperem”. Al cap d’uns segons, la porta del garatge
s’alça. Dins, hi ha quatre vehicles, dos 4X4, una furgoneta i un esportiu
descapotable, també vàries bicicletes i dues motos de neu. Un cop aparcats, la porta
es tanca al darrere, baixem i anem a buscar les maletes i el portàtil.
Sento
la veu de la clienta –Hola! Em fèieu
patir amb aquest temps, les previsions no eren tan dolentes. Esteu bé?
–Hola! Sí, he anat amb compte, però també
tenia ganes d’arribar, començava a estar cansat.
Trec
el cap per saludar, deixo les bosses al terra i m’hi atanso. –Hola, sóc la Núria, encantada. –Saludo
complaent.
–Igualment, jo la Ruth, benvinguda! –Ens
fem dos petons i em somriu dolça. Ara entenc el nom de la casa.
És
molt guapa, alta, deu fer metre vuitanta, l’Arnau només li passa 4 dits, bé porta
tacons, potser una mica menys. Una pèl-roja d’ulls verds i una figura perfecte,
enfundada per un mono de pana marró, un suèter prim de color beix i unes botes
de pell marró com el mini cinturó amb penjolls que li rodeja la cintura. Porta
el cabell recollit amb una pinça, caient-li rínxols llargs fins a mitja
esquena, deixant al descobert unes arracades de bola d’ull de tigre que
pengen d’un fil d’or. Fa ràbia i tot! Sort que he vingut, estic gelosa. L’Arnau
se n’adona, em passa el braç per l’espatlla i em fa un petó al cap, agafant-me
amb força, li agraeixo, suavitza la sensació d’aneguet lleig que tinc ara
mateix. I jo que creia que amb la pinta de “pija” rossa que tinc, ja feia...
Tornem
per agafar les coses i entrem.
Per
dins, la casa és inclús més maca que per fora. Estances amples, sostres alts,
en blancs i grisos, fustes tractades, ornaments rurals, però amb classe,... No
sé perquè la vol canviar.
–Quina casa més maca, segur que la vols
reformar? –L’Arnau em mira incrèdul de que pugui fer aquesta pregunta.
–Sí, així és com la va fer el meu ex-marit, i
ara la vull fer meva, masses records a tot arreu. Mireu, aquesta és la vostra
cambra.
La
veritat és que no és res de l’altre món, però les vistes, mare meva! Un
finestral de paret a paret mostra una carena des d’on es dibuixen els rierols i
la vall al llarg d’hectàrees increïbles i, al fons, la Serralada del Cadí,
impressionant! Només per això, ja ha valgut la pena pujar.
Ens
deixa una estona, perquè ens acomodem i refresquem, busco què em puc posar per
estar a l’alçada, però no tinc res. L’Arnau se’n fot, diu que tot m’està bé , jo el renyo per no haver-me avisat de que la tia
estava tan bona, s'aixeca i, després de perseguir-me per la cambra, acabem petonejant-nos
enriolats damunt del llit, abraçats. Li despentino els cabells negres amb els
dits, abans d’aixecar-me per vestir-me.
Al
final, em poso uns pantalons estrets de cotó negre, un jersei de coll alt blanc
i els botins plans.
Quan
baixem, està a la cuina parlant per telèfon. Perfecte, té línia! Això vol dir
que demà podré treballar.
Ens
saluda amb la mà i ens indica el sofà blanc de la sala d'estar, a la tauleta
del davant hi ha una safata amb galetes, cafè i xocolata desfeta calents, nata,
sucre, llet,... de tot.
Són
passades les set i la veritat és que em ve molt de gust la xocolata desfeta,
vull agafar una galeta, semblen de mantega, però no hi ha tovallons, li dic a
l’Arnau que n’hi demani, perquè a mi em fa vergonya...
Ell
s’aixeca i va cap a la cuina, està guapo amb aquesta camisa de quadres vermells
i negres i els texans estrets. Amb les Panama Jack camel, té tota la pinta
d’un llenyataire modern. Li fa un senyal a la Ruth i en veu baixa li demana
els tovallons de paper. Ella li indica un armari sota el microones. Quan ell
s’ajup, davant la meva estupefacció, li repassa el cul, girant el cap i tot,...
De debò?!!! I llavors em mira, mossegant-se el llavi inferior, amb cara de
marrana. L’Arnau torna amb els tovallons, satisfet del llogre de trobar-los,
fins i tot, li brillen els ulls, d’un blau intens, juganers i divertits.
Torno
a mirar a la Ruth i em mira passant-se la llengua per les dents.
–Arnau –xiuxiuejo– la Ruth se m’ha insinuat i t’ha mirat el cul quan agafaves els
tovallons.
–Què dius? –i es gira cap a ella, que li
somriu fent morritus i pentinant-se amb els dits. Em mira atònit.
Sento
com la Ruth s’acomiada i penja el telèfon i ve riallera cap a nosaltres. Tots dos la seguim
amb la mirada. Se m’acosta, repenja un genoll sobre el sofà on sóc asseguda,
m’agafa la cara entre les mans i em fa un petó a la boca. Em giro i miro a
l’Arnau, mut, veient com ella també s’hi acosta i li fa un petó als llavis.
La
Ruth s’allunya i seu en un puf, formant un triangle imaginari entre els tres.
Somriu, jo no sé ni què dir, ni què fer, però em sorprenc de que res m’hagi
disgustat. L’Arnau tampoc diu res, se l’hi ha enfosquit la mirada, li ha
agradat, però em mira com un nen a qui li han ensenyat un caramel i no li
deixen menjar.
La
Ruth també em mira a mi, tos dos, haig d’interpretar que ells dos ho volen? Ja
ho havien planejat? No, l’Arnau no s’ho esperava... Ufff... S’aixeca del puf i
torna cap a mi, ai la mare...
–Arnau, li puc fer un altre petó? –Li pregunta seductora.
–No sé, tu vols Núria?
Com? Però si amb prou feines he pensat mai en un trio, potser en alguna
fantasia mentre em masturbo, però sempre amb dos tios, però què dic? M’ho estic
plantejant de debò? No sé què dir, ni què fer, alço les espatlles i la Ruth em
torna a agafar, ara més ferma, puc notar el seu alè càlid i com passa la
llengua pels meus llavis per entrar a la meva boca... No puc!... M’enretiro com
si m’hagués electrocutat i ella torna a somriure. L’Arnau s’ha excitat, em
mira com feia temps que no ho feia, amb gana de desig i això m’ha posat més
calenta que el petó. "Va, sí, Núria, tu pots, per ell, per tu, per incentivar la relació, s'ha de provar tot." M'intento convèncer, però realment, m'estic excitant.
–Si
no m’agrada, plegarem si t’ho demano? –Li pregunto mirant-lo
dubitativa.
–Sí,
tampoc tinc clar què estem fent, però en tinc moltes ganes nina. –Fa
cara entre desig pel joc i por de que li talli els ous.
M’aixeco
i vaig cap a ell, és meu, vull que quedi clar que només li deixo avui, m’assec
sobre la seva cama i li començo a petonejar la cara, suau, dolça, tremolosa,
perquè no sé si ho sabré fer. L’Arnau m’agafa pel maluc i m’apropa cap a ell,
ferm i decidit, m’abraça i em xiuxiueja a cau d’orella: ”Ella mai serà el
que tu ets per mi, però si no vols, parem, no passarà res. Si vols marxem cap a
casa, tu tries”.
I
m’ho crec, sabent que s’està mirant amb ella, per sobre la meva espatlla i
torno a petonejar-lo, com fem sempre, però em sembla que avui sap a poc. Sento
les mans de la Ruth al meu darrere, m’olora els cabells i em repassa el pit
dret per sobre la roba i posa l’altra mà sobre la cuixa de l’Arnau, que mentre ens
mengem la boca, li acaricia els cabells arrissats.
M’excita
la barreja d’olors dels tres junts. L’Arnau, m’agafa l'altre pit sota el jersei, la
Ruth em fa girar la cara cap a ella i em comença a morrejar, té una mà sobre el
paquet d’ell, que gemega, mentre li descorda els pantalons que li ofeguen la
trempera.
Fa
calor, estic excitada, els aturo per aixecar-me i treure’m el jersei. Em sorprèn
veure el meu home com segueix muntant-s’ho amb una desconeguda al meu davant,
ella, li petoneja el coll i ell aprofita per preguntar-me amb la mirada si tot
va bé, li dic que sí, quedant només en sostenidors i tanga.
–Ets preciosa –em diu i la Ruth
gemega, pensant que li diu a ella. Ell i jo riem, còmplices, com fem sempre,
però ella se l’emporta al seu terreny, menjant-li la boca, asseguda oberta de
cames al seu damunt.
Tinc
una sensació agredolça. M’hi acosto. Li descordo els tirants del mono i l’ajudo
a treure’s el suèter i, evidentment, no porta sostenidors, operades i
perfectes, l’odio!... però em deixo portar i els hi toco, des del darrera, ella
tira un braç enrere i m’agafa per la galta del cul, no m’excita tant tocar-la
com quan ho faig amb l’Arnau, però vull jugar, i segueixo...
Els
veig acalorats, ella s’aixeca a despullar-se del tot, com també faig jo,
l’Arnau aprofita per treure’s la camisa i, entre les dues, li traiem la resta.
S’aixeca i es posa darrera d’ella, ben trempat,
preguntant-me amb els ulls si em fa res que li agafi els pits, li olori els
cabells,... Em sento rara, però assenteixo, vull que ho passem bé, només m’haig
de fer a la idea que avui juguem 3 i ell segueix, em reclama i m’hi acosto. Ha
agafat el control. Ens posa de cara, creua els braços a l’alçada de
l’entrecuix i ens comença a masturbar a la vegada, friccionant els clítoris, fent cercles, menjant-nos
els pits, mmm...
Ella
li corregeix la mà, jo no, em coneix el cos i, tancant els ulls, la Ruth i jo
ens comencem a morrejar, excitades, calentes, ella m’agafa els pits, jo
l’acarono, l’Arnau esbufega i es refrega contra nosaltres, ara el busco i li
menjo la boca, agafant-li el membre, ella em menja els pits i em segueix
masturbant, posant i traient un dit del meu cony. Ufff.. Que bé que ho fa, gemeixo
fort, l’Arnau em segueix morrejant, però m’agafa fort pels cabells, agressiu,
em foto molt calenta, m’obliga a agenollar-me, perquè li mengi la polla i començo
a llepar-li, a poc a poc, però està verro i me la posa a la boca, fins al
fons, li agafo la mà sobre els cabells, tinc una arcada, però no em deixa anar,
per sort, la Ruth, li demana que s’agenolli, i acabo de quatre potes. Ella em
llengoteja el cul mentre em folla el cony amb els dits i, l’Arnau, em segueix
follant la boca. Gemego fort, el plaer em fa perdre el cap, m’espatarro
alçant el cul, notant-li la llengua com hi juga i esclato en un orgasme brutal,
tota jo tremolo, si no fos que m’aguanta el cap, hauria caigut. Ell envesteix un
parell de cops més i la treu per escórrer-se a la meva cara, però abans que pugui, ella
s’hi fica pel mig, posant-se el membre a la boca i el masturba fins que se li
omple de llet de l’Arnau, que s’escorre cridant com un animal!
No
em crec tot el què està passant!
Ens
mirem encara excitats. No en tenim prou. M’aixeco per estirar les cames. Tinc
set. Bec aigua directament de la gerra i els la passo a ells, acalorats com jo,
sobretot l’Arnau, que tot i l'escorreguda, encara està trempat i calent.
M’assec
a terra, damunt la catifa davant de la llar de foc, repenjada amb els colzes,
observant-los.
Ella
està dreta, mirant-me, es xupa els dits amb la boca i es comença a tocar els
pits, masegant-los amb força, excitant-se. Ell, també ens mira fixament, mentre segueix
bevent aigua.
–Ruth, tens condons? Nosaltres no en fem
servir –pregunta l’Arnau, mirant-me aprovatiu. Se la vol follar. Sense
estar excitada del tot, la realitat em crema al cor, però ara ja no sé ni a quin
nivell del joc som. Li retiro la mirada i m’estiro, tancant els ulls. Que faci
el què vulgui.
–Sí, són en aquell calaix, sota el televisor,
a mà esquerra en una caixa. –Ell n’agafa un i fregant-se el membre, se’l
posa. La Ruth ve cap a mi, em fa posar ben estirada cara amunt, m’obre les cames i m’acaricia l’entrecuix, encara
sensible. Em comença a petonejar les cuixes per dins, pujant molt a poc a poc. Es
gira a mirar-lo. –Arnau, porta també el
vibrador rosa petit, tinc ganes de que juguis amb el meu cul.
L’Arnau
i jo ens mirem. Ell encantat de, per fi, tenir opcions de follar-se un cul.
S’acosta
cap a nosaltres, trempat i amb el vibrador. En veure a la Ruth encarada al meu
cony, reafirma la trempera i es posa de genolls darrere d’ella, que gemega
quan el nota agafant-la pels malucs. Començo a perdre el cap, ella prem fort la
llengua contra el meu interior i tot em crema, palpito fins a les orelles, no
vull que pari, li subjecto el cap, perquè segueixi. Veig com l’Arnau comença a
jugar amb el seu cony, a penetrar-la, lentament. A cada envestida, més fons
entra la llengua d’ella i més catxonda em poso jo, m’agafo els pits, noto
l’orgasme com em controla, gemego i tremolo, l’Arnau accelera, més i més ràpid,
ella i jo gemeguem fort, el moviment, veure’ls follar al meu damunt.. Ufff...
No puc esperar i exploto humida a la seva boca, que segueix menjant-me,
mullada i, ara sí, explota cridant, mirant cap a mi, amb la cara desencaixada
quan arriba al clímax, però només per uns segons i segueix menjant-me el cony.
Miro
a l’Arnau, mentre m’agafo fort a la catifa i m’ensenya el vibrador, l’engega i
comença a jugar amb el seu cul, mentre se la torna a follar i em torno a posar
com una moto, agafant-li els rínxols, l’amorro altra cop entre les cuixes i em
sento donar l’ordre: ”Arnau, folla-li el
cul!”. Ella gemeix, però no es mou, esperant i, ell, agafant nata de la
safata amb la mà, li empastifa el cul i comença a penetrar-la, ara sí, molt a
poc a poc, ella baixa el ritme de la llengua, atenta al seu cul i em comença a
follar amb els dits, durant una estona seguim així, a poc a poc. A mi, em van
venint orgasmes seguits, dels dits, de la llengua, però sóc incapaç de moure’m,
el descontrol del meu cos és total, el cap em rodola, estic tota molla! Crido
i gemego, deixant-me anar, com també sento que fan ells dos.
L’Arnau
comença a accelerar el ritme, i ella a gemegar més fort, tots tres excitats,
irracionals, suats, la Ruth perd el control, aixeca el cap i es
posa a 4 potes, amb les mans al costat dels meus malucs, m’obro més de cames i
em començo a masturbar, no n’he tingut prou encara?! Els veig follant i premo
més fort, porca i irracional, estic tant excitada que no puc arribar a l’orgasme,
per més que em toqui i mogui, vull més, i la sento cridar de plaer, un cop rere
l’altre, al ritme de la polla del meu home, arribant al clímax, deixant-se anar
fins a quedar esgotada i satisfeta, arraulida de costat sobre la catifa, encara
gemegant.
L’Arnau
no s’ha escorregut, encara trempat, es treu el condó i s’eixuga el membre amb un
tovalló mentre se m’acosta, se’m tira al damunt, em penetra i comença a
follar-me com un boig, subjectant-me fort els cabells contra el terra, crido i
crido, l’esgarrapo fins a fer-li ferida, el plaer em posseeix, el desig, el meu
home em torna boja i ara sí, exploto incontrolada, estirant-li els cabells, com
ell, que s’escorre brutalment dins meu, ejaculant vàries vegades, perdent les
forces i quedant extenuat al meu damunt.
Restem
així uns instants. Sentint com reboten els batecs dels nostres cors.
Llavors,
la Ruth, s’aixeca i marxa cap al pis de dalt sense dir res.
L’Arnau
em mira rient, satisfet. Jo a ell amb cara de: ”què hem fet?!”. I em torna a abraçar, dolç i atent, com fa sempre
després de fer l’Amor. Com si no li acabés de follar el cul a una desconeguda
davant meu.